Emo-core. Punk. Cassà. Manlleu. Viladamat.
Una llacuna no neix del no-res. Darrere el grup hi trobem quatre membres ja habituals de l’underground català d’òrbita punk (Eric Font, Eloi Nadales, Albert Riera, Gerard Serrano), vinculats a bandes com Hurricäde, I’M, Föbia, Turnstile, al segell Saltamarges o a l’extingida sala Eclèctic de Torelló, per citar alguns exemples. La seva carta de presentació és el disc homònim “Llacuna” (octubre 2017), un EP de cinc temes prou diferents entre sí tot i partir d’un mateix punt: tot allò que algú va acabar batejant com a “emo-core” per definir la irrupció de grups com Rites of Spring el 1985 i que a dia d’avui continua viu internacionalment, en constant actualització. Totes les cançons també queden connectades a través d’unes lletres escrites íntegrament en català i que naveguen permanentment en la dicotomia entre la desesperança i l’esperança.